Barcelona - Triatló Sprint Garmin

Diumenge 6 d'octubre

Per fi arriba la Garmin de Barcelona. És la meva tercera triatló i la darrera d'aquesta temporada. Tinc ganes de fer-la. A més, serà un gran dia perquè molts amics de RunBCN la fan i molts d'ells, s'estrenen en Olímpica. Dormo malament. Fatal. Em desperto cada hora. Ahir a la nit no estava clar que avui poguéssim fer la triatló perquè el mar estava molt mogut. Per aquest motiu, ens van enviar un correu i a totes les xarxes socials van anunciar que si avui no era possible fer la part de natació, faríem una duatló: 5km de run, els 20 de bici, i finalment 2'4km. Això em neguiteja, i molt. Primer perquè el que més m'agrada és nedar i també perquè no he entrenat res de córrer i des de la triatló de Calafell del 22 de setembre, només he fet un entrenament de 1500 de run i l'entreno al circuit de Montmeló amb RunBCN. Per tant, amb això em presento a la Garmin d'avui.  El meu dorsal, el 5055. M'agrada!!!

El resum de la meva triatló en imatges!!!

He quedat amb la Vero i el Toni, l'Edu i la Mariola a Cornellà. Vaig amb la Mireia, la meva cunyada, ella sí és una crack. Avui és ella qui em ve animar, i em fa molta il·lusió. Arribem a la zona de boxes. Entro amb la Mariola i la Vero i ens dirigim a la zona que ens toca. Ho preparo tot. El ritual de posar les coses on toca m'agrada. Poso primer la bici ben situada. Després el casc amb les ulleres dins. També preparo les bambes de córrer, els mitjons i el rellotge Garmin. Avui m'he oblidat la tovallola. No importa. En les dues darreres triatlons que he fet no la vaig usar així que, tan se val. Ah, també una ampolla d'aigua. A veure si hi ha més sort i aquesta vegada no me la pren ningú. Foto de rigor amb la Mariola, estem de costat. Ella dorsal 5057; jo, el 5055.

 

Surto de boxes i em trobo a la resta de la claca. Gemma i David, l'Alba, la Raquel i al cap de poquet, arriba el Manel. 

Veiem les sortides prèvies a la nostra, que és la S10. Els altres de RunBCN tots a la Olímpica amb sortides diferents: Lluís, David, Xavi V, Xavi O., Òpal, Meri i Anita. Abans de començar, entre nosaltres comentem com els deu anar.

Quan falta poc menys d'un quart d'hora, ens vestim. La Mireia m'ajuda amb el neoprè. Estic nerviosa. Massa. 

Les 12:20 i el tret de sortida. Com sempre, surto gairebé al final de les noies. Avui m'adono definitivament que hauré de canviar aquesta tàctica. No em va bé, gens bé. La primera recta fins arribar a la boia és un suplici. M'agafen dues vegades del turmell; es recolzen sobre el meu cul i m'enfonsen la part posterior del cos i finalment, una noia m'agafa les dues cames i m'enfosa. M'agobio com mai m'havia passat. A més, el neoprè em molesta. Si hagués pogut, me l'hauria tret allà mateix.

Per sort, arribo a la primera boia i el grup es va esponjant. Aconsegueixo situar-me a la zona mitja: davant meu les que van fletxades, i al darrera, poc a poc, em desempallego de les que fins ara no han parat d'agafar-me i donar-me cops. El segon tram de la natació ja és una altra cosa. Recupero la calma i arribo a la segona boia, amb millors sensacions que les del primer tram. Enfilo la recta final cap a la platja. Quan arribo a la platja i estic a punt de sortir una onada em llença mar endins... Aconsegueixo sortir. 

De seguida veig al David, al cap de poc la Mireia, la Gemma, Raquel i Alba i el Manel. M'agrada trobar-me'ls només sortir. M'animen tots. Subiddón d'ànims. Enfilo la recta en direcció a l'avituallament. Pujo la rampa, amb patinada inclosa, i entro a boxes. 

Treure'm el neoprè és ràpid. No em costa gens. Em poso bambes, rellotge, casc, dorsal i apa, agafo la bici. Quan arribo a la sortida, una noia que ha volgut pujar abans de la línia blanca que ho permet, cau al mig del camí i la que anava darrera seu, també. Es monta una mica de pitote. Mira que hi havia gent avisant que ningú pugés a la bici fins arribar a la línia... Per sort, jo ho veig de lluny. Passo la línia i pujo a la bici. Començo a pedalar. Intento posar-me connectar el Garmin. No troba els satèl·lits. Fins ben bé passats quatre kilòmetres no el poso en marxa. Per la propera tri, obligat portar ja el comptaquilòmetres a la bici. Serà el proper gadget a adquirir.

Gràcies per la foto, Chemi!!!!

Intento pensar en tots els consells que m'ha donat el Chemi de RunBCN. No acabo d'anar del tot còmode. Canvio de pinyons. Canvio de plat. Em segueix costant. Està clar que em falta rodatge i hores de bici. En fi. Tot i així, m'ho passo bé. Miro els carrers, la gent, els tritrajes dels que van amb mi... Quan pràcticament ja he completat la primera volta veig al Chemi, la Meri, la Mar i l'Uri. M'animen i m'agrada. Què macos. Moltes gràcies familia, sou genials!!!!

Començo la segona volta i com ara ja conec el recorregut, se'm fa més fàcil. Com no vaig massa ràpida, alguns nois que m'avancen fins i tot m'animen. Em fa gràcia un que em diu "tu pots, campiona". Com s'agraeix trobar gent que, tot i competir, és capaç d'animar-te.....  Potser és que em veien molt apurada??

 

Faig les dues voltes en bici i entro a boxes. Em trec el casc, canvio de posició el dorsal, faig un glop d'aigua i enfilo el camí per sortir de boxes. M'ho prenc amb calma, així vaig acostumant a les cames a caminar després de la bici. Avui les cames em responen molt millor que a Calafell. No les tinc massa engarrotades i, tot i que em costa, aconsegueixo fer les primeres passes sense massa dolor. Al sortir de boxes veig a les "nenes", m'animen i jo amb el polze els dono les gràcies per ser-hi. Als pocs metres, el Manel pujat a un mini mur. Em dóna ànims. Enfilo el primer kilòmetre. Em mentalitzo que només són cinc, he de fer dos blocs de dos i la propina final d'un més per arribar. Amb aquest càlcul, pràcticament em planto al quilòmetre 1.

 

Cap al dos o una cosa així, veig al Chemi, la Meri amb els nens un altre cop. M'animen moltíssim. Els agraeixo els ànims. Veig a la Meri contenta. Entenc per la seva cara que la tri li ha anat fantàsticament bé. Olé ella. El trajecte de run és una mica pesat. Tot i així, vaig bé. Veig a la Mariola i també a la Vero, i gairebé a l'arribada, al Toni. Amb tots faig un give-me-five. 

  

Arribo a la zona de meta. Allà, més ànims de la Gemma, la Raquel, el David i l'Alba. De nou mil gràcies. També està el Manel. Fa amb mi uns cent metres. Veig la meta. Faig un mini sprint, tot el que puc. Creuo la meta en 1:32:18. Estic contenta. Ho he aconseguit i m'ho he passat molt bé. Sens dubte, l'any vinent més i a per la Olímpica. 

Al final de la Tri, les fotos amb part dels amics de RunBCN. M'agrada el món de les triatlons però poder-ho compartir amb gent a qui també l'apassiona l'esport, no té preu. Gràcies Chemi pels sempre bons consells i per la teva paciència. Mentre rodava he recordat tot el practicat en els entrenaments al circuit. La temporada vinent, més i millor. Fer esport així, és el millor. El més important, fer-ho i estar rodejat de gent tant maca com vosaltres.

 

També super agraïda a la meva claca particular". No tinc paraules. Tenir animació i amics així és un luxe. No té preu. Mil gràcies!!!

I com no podia ser, un un bon dinar per recuperar forces!!!! La Tri fantàstica, l'ambient, la gent i les meves sensacions. Amb ganes de més i amb ganes de la Olímpica!!!